Marges

Com refer de nou els marges

d’aquest territori tan sabut

tan ple de nosaltres.

Trobar-me de nou el mapa amb el què m’he edificat.

El que m’ha donat nom i cognoms.

I m’ha fet vida.

Entrar

en aquest espai que ara es torna abisme,

i desvetllar per fi l’enigme: on acabeu vosaltres i on començo jo,

i no a l’inversa.

Apropiar-me de la cartografia familiar

on s'han imprès els marges,

per alçar-me de nou com una de les vostres.

I habitar-me a les paplentes,

fent dels meus fantasmes un bressol

provisional

per si l’abisme em troba a destemps,

en aquest propòsit persistent d’esdevenir-me.